D'oblits...

El Toni s'ha llevat tard. La dutxa ha estat de les més ràpides de l'últim any. Ha esmorzat un parell de galetes, de peu, i un iogurt, mentre s'ha posat els calçotets. S'ha vestit com ha pogut i ha sortit corrents al carrer.

Ara, mentre surt, revisa tenir-ho tot a sobre. Es toca les butxaques dels pantalons i nota, a la dreta, el paquet de tabac, a l'esquerra, la cartera i les claus; es toca la butxaca de la camisa i percep que no s'ha deixat el mòbil. Obre la porta de la finca i el sol irradia amb massa força, està adormit; encara no ha pogut llevar-se amb tranquil·litat i aquella llum li molesta els ulls. Els tanca. Els obre. No massa. Segueix caminant, amb presses. Sense veure-hi molt. Aparta una cambrera que creua la vorera, amb una cervesa a la mà. Gairebé la tira a terra. Dóna un cop de peu a una caixa de cartró que està al seu davant, per descarregar la seva ràbia, no li agrada llevar-se així. La caixa està plena de sorra i es fa mal. Segueix caminant, mig coix, amb presses. Necessita arribar ràpidament al pàrquing, on dorm el seu cotxe. Si arriba allà abans de cinc minuts, pensa, no farà tard. Normalment fa aquest camí saludant els veïns, avui ni els veu. Normalment arriba al garatge content, avui enfadat. Normalment no es deixa res, avui té l'horrible sensació de deixar-se alguna cosa. Torna a fer el ritual de tocar-se les butxaques, com si no l'hagués fet fa dos minuts; el resultat és el mateix. Respira profundament, alleujat, però la sensació li dura poc. Al cap d'unes passes torna a sentir un terrible neguit que li recorda que alguna cosa no va bé. No és un dia normal, no és conscient del que fa. Per fi arriba, arranca el cotxe i surt del pàrquing. Mentre surt per la rampa nota que alguna cosa no va bé. S'està deixant alguna cosa. No sap on, però sap que s'ho deixa. Entra al vial i un camió se l'endú per davant, no ha mirat abans d'entrar, pensant que es deixava alguna cosa.