De caixes

Comences a estimar una persona el dia que t'imagines que es pot morir. Li diu una estàtua a una altra mentre miren com la gent entra a l'església per retre l'últim homenatge al Francesc. A dins, no hi cap ni una agulla, el mort era ben estimat pels seus i, ara que ja no hi és, el seu record s'ha convertit en una reunió sense precedents.

El capellà comença el ritual parlant de Jesús i de la reencarnació; segueix anomenant les virtuts del desaparegut, el cos del qual jau dins una caixa de fusta oberta de bat a bat davant de l'altar. L'orador coneixia l'orat -perdó, coneixia l'homenejat-, en pot fer lloança amb un discurs potent, ben estructurat i ple de sentiment. Res del que diu és en va; es van conèixer de petits, jugaven junts al barri i van créixer fent bretolades amb la mateixa colla. Procura no decaure mentre parla d'ell, sap que Déu li ha preparat una entrada especial, que el sant senyor el tindrà en compte, per la seva bona fe, i el col·locarà a la zona més acomodada del cel. Prou se n'ha encarregat el capellà, durant els últims dies, mentre el Francesc trucava a les portes celestials, de demanar una habitació plena de luxes; si més no, magnificències espirituals. A l'última trucada, entre el més gran i la seva veu a la terra, van acordar un llit d'espuma de cumulonimbus, un parell de llums directes del sol i, a més a més, aire condicionat aportat pel mateix Èol.

Acaba el discurs demanant, a tots els presents, que no s'oblidin de finançar l'estament eclesiàstic, ja que d'altra forma, segons diu, ja no es podran realitzar les trucades interestratosfèriques. La gent assenteix i posa la mà a la butxaca; calculant pel dret surten molts diners, ni més ni menys. Tants que farien reviure un mort. L'encarregat de recollir les monedes i els bitllets és un petit vailet, que porta sotana blanca i va pentinat amb una clenxa molt marcada.

Els feligresos entreguen les seves aportacions i desfilen, un per un, davant del mort. Alguns el toquen, altres li parlen a l'orella; la majoria té els ulls plorosos, però no els cauen llàgrimes. Tot just acaba de sortir l'últim estimat del mort, l'estàtua que abans ha escoltat a la seva companya li replica: : T'imagines que estimes una persona el dia que comences a morir.