De cases...

Casa 1

Mateu: Què passa xaval?

Ciscu: Quan de temps sense veure't!

Mateu: Però què dius, flipat! si fa dos dies q estàvem junts!

Ciscu: Què dius, penjat! Quan?

Robert: Ciscu, estàs fatal, tio! No recordes com la bofia ens perseguia l'altre dia?

Ciscu: Si...

Robert: I no recordes que ens vam fotre al caixer aquell dels putos de l'estrella capitalista?

Ciscu: Sí

Robert: I no recordes que, quan estàvem acorralats per aquells porreros de merda, el Mateu ens va obrir camí amb un Molotov?

Ciscu: Sí...

Mateu: Recordes que vaig tirar el Molotov?

Ciscu: Sí...

Mateu: I aleshores com és que no recordes que vam estar junts??

Ciscu: No sé... tios, no sé...

Mateu: buf, tu fumes massa xaval...

Ciscu: Sí...

Mateu: Bé, veig que estàs ralladíssim, què fem avui? perquè aquesta assemblea no durarà molt, no?

Robert: Espero que no, em fan un pal... a tu també, no, Ciscu?

Ciscu: Sí...

Robert: Collons amb el penjat... què es debat avui?

Mateu: Hem de veure quines activitats plantegem per la casa...

Robert: Si no ens foten fora abans, no?

Mateu: No siguis pessimista! Resistirem! I sinó... a les barricades!

Robert: Sí, sí, i tant! Ja n'hi ha prou que ens fotin el pèl! Nosaltres som l'eix del canvi!

Mateu: La gent ens ho agrairà... saben que estem lluitant per canviar el sistema...

Robert: Ho saben.

Mateu: Saben que aviat, gràcies a nosaltres, tenir un habitatge ja no serà un luxe! Sinó un dret!

Robert: Ho saben!

Mateu: I tu? Què has fet avui?

Robert: He anat a visitar uns camarades, hem estat parlant de la propera mani...

Mateu: Jo també, i tu Ciscu, tu vindràs a la propera mani, no?

Ciscu: Sí...

Casa 2

Borja: Hola Berto! Què guay que hagis vingut!

Berto: Hola, hola! Doncs sí, estàvem amb el Xavi i hem dit, va, què fem? I hem dit:,què tio, anem a cal Borja o qué? I si, tio, ja veus, hem vingut!

Borja: El Xavi està aquí? Què fort! Si fa molt que no el veig! Ai quina ilu!

Xavi: Hola Borja! Hola!

Borja: Què fort! Què guapo estàs! Què fort! Quan de temps!!!

Xavi: Sí, tio, molt fort! No m'ho creia quan el Berto m'ha dit si veníem a casa teva... què xula nen! És maquíssima! Com et cuides! És superfashion!

Borja: No és gran cosa, un pis petit per venir a la city!

Xavi: Ets tope cool Borja! M'encantes! No sé per què vam deixar de veure'ns...

Borja: Buf, la vida social que tenim, ja saps... jo ara estic molt liat amb els màsters i organitzant parties, ja veus...

Xavi: Doncs aquesta és xulíssima! On tens el lavabo?

Borja: Al fons del passadís en trobaràs un a l'esquerra, podries anar a aquest del saló, però a mi no m'agrada, millor usa aquell, ja veuràs, és el millor dels quatre que tinc, la meva mare el va decorar preciós preciós!

Berto: Ui sí, ja ho veuràs, és una passada. Bé Borja, què fem després?

Borja: Ui, no sé, ens han invitat al Cool & Co. i tinc invitacions VIP al Fashion Victim, però no sé... ens ho posen molt difícil, no creus?

Berto: Doncs sí, les xatis estan molt bones als dos llocs...

Borja: I els xatos també! No? jaja

Berto: Què dolent ets...

Borja: Ui, per dolent un empleat del meu pare, es veu que avui ha anat a casa seva amb una pancarta, no vegis, tota la meva família veient com aquell home només duia una pancarta...

Berto: Vols dir que anava despullat?

Borja: I tant! I ben brut que anava!

Berto: I què deia la pancarta?

Borja: Ui, i jo què sé Berto!

Casa 3

Juan: Quina festa més divertida tios!

Martí: I tant! Pep, ets un crack!

Pep: Però què dieu! Si no he hagut de fer res! Un parell de truites i cervesa! Si això és de crack...

Martí: Doncs jo ni podria, tinc la hipoteca exprimint-me per tot arreu..

Pep: Encara no has trobat feina?

Martí: No, tio, és increïble... Tant d'estudiar per res...

Juan: Aquesta vida és una merda.

Martí: Tu encara, que tens una feina.

Juan: Sí, tio, però sóc becari, cobro una merda. Tu com a mínim cobres l'atur!

Martí: Preferiria cobrar de becari i treballar!

Pep: Jo no us puc dir res, tinc sort, tinc feina i puc pagar la hipoteca sense problemes, però no creieu que tampoc vagi sobrat, eh!

Juan: A mi la hipoteca rai, com visc de lloguer... però a la que em retardo un dia ja m'està trucant el propietari!

Martí: Estem ben fotuts!

Juan: Ni que ho diguis, a més, la Raquel l'altre dia em deia de tenir un fill...

Martí: Ara?

Juan: Sí, ara, jo ja li vaig dir que era una bogeria, però mira, les seves amigues s'estan quedant prenyades i ella té por que se li passi l'arrós...

Pep: Ja tio, jo no vull dir res, però ja comencem a ser grandets...

Juan: Sí, sí, però qui l'alimenta? SI no podem pagar-nos l'habitatge, qui li paga el menjar? I els bolquers? La roba? l'habitació?

Martí: Buf, com talles el rotllo, tio...