De rosegadors...

Li corre la rata pel ventre a l'Anna, que torna a casa seva pensant en el tros de pa que el seu pare li guarda. De l'abocador a la seva llar triga ben bé dues hores, encara que ella no ho sap, ni té rellotge ni mai n'ha tingut. Va néixer a les escombraries i viu entre la brossa. I entre pells de plàtan i faroles destrossades les hores no compten ni passen. Tan sols són amigues dels qui tenen coses a fer. I l'Anna no té res a fer, va a l'abocador per buscar coses, però pot tornar quan vol. De vegades torna amb les mans plenes, de vegades, com avui, torna sense res. A l'entrada un home, amb una porra a la mà i un barret creuat, els ha fet fora, a ella i als seus companys. Companys de merda, socis de brutícia i col·legues de porqueria. Tots van vestits amb draps, porten els cabells despentinats i les dents es confonen amb la ronya de les seves ungles.

Al seu pas, una parella se la mira, veu com arrossega els peus i ell li diu a la seva estimada: hi ha tanta injustícia al món. Els dos baixen el cap i segueixen caminant amb la imatge de l'Anna, llardosa, sense sabates i l'esquena corbada, gravada a la seva ment. Ell es diu Dani i ella Susanna, ell és una rata de biblioteca que tot el dia estudia, ara mateix està preparant una tesi sobre la repercussió dels rosegadors de camp sobre els personatges literaris del segle XVII. Ella és una rata de sagristia, que es deleix per casar-se amb el Dani i pujar a l'altar davant de Déu. Els seus passos van sincronitzats i caminen amb elegància i harmonia. Tornen cap a casa, després d'una llarga passejada, de la feina al seu pis. Saben que arribaran i podran descansar. Són conscients que enrere deixen tot el que han carregat a les seves espatlles durant tot el dia. Ell oblidarà la tensió que li suposa acabar el treball a temps; ella enterrarà les paraules del seu cap, un rata que li ha retallat altre cop el sou. Ho obliden tot i, quan ja han fet la totalitat del camí, entren al seu cau a la vegada, afilant-se les ungles amb els morros, alienes de tot el que passa més amunt d'un pam d'alçada; només preocupant-se pel formatge que algunes, només algunes, han pogut arreplegar i que ara reparteixen a prorrata.