De pluges...

L'home del temps ha anunciat pluges torrencials; caldrà agafar el paraigua i abrigar-se bé. En Josep mira per la finestra i veu els núvols negres arribar. Millor no sortir de casa, pensa. Sense treure's el pijama va cap a la cuina, obre la nevera i treu una llauna de cervesa. Se l'endú cap a la finestra, agafa una cadira i seu per mirar la gent que passa.

Mentre es beu la primera cervesa no plou, la gent camina amb la normalitat de qualsevol matí, amb les presses habituals. Mentre beu la segona, els núvols negres ja estan a sobre del seu barri, convertint l'ambient en una foscor immensa. Sort que no he anat a treballar, dictamina en veu alta; però sense que ningú no l'escolti, ja que viu sol. Disposat a obrir la tercera cervesa, se n'adona que no en té més. Pensa si sortir al carrer a comprar-ne, però l'home del temps ha anunciat pluges, i el cel està cobert d'una negror que fa por. Decideix quedar-se i obrir una ampolla de whisky que té sota l'aigüera. Omple mig got i deixa la resta per un parell de glaçons i coca-cola. Torna a la finestra, però no hi ha res de nou. Li ve de gust llegir el diari mentre li entra l'aire fresquet previ a la tempesta, però no té l'edició d'avui. Pensa en sortir a comprar-la, però atemorit per la pròxima pluja, es queda i llegeix una edició antiga. A primera plana, un nou cas de corrupció i l'entrada d'un huracà a les illes centrals. S'acaba el got i el torna a omplir. Alterna la lectura amb la visió del finestral. Es beu un got darrere l'altre, fins que ja no queda coca-cola ni gels. Cada cop li costa més anar de la finestra a la cuina. Pensa què fer, ja no té ni cerveses ni refrescs. Mira per la finestra i beu com plou a bots i barrals. S'omple el got només de whisky, fins al cap damunt, l'omple tant que en vessa una mica. Torna a la finestra i observa a la gent amagada sota els balcons; esperant que passi el xàfec d'estiu.

Quatre copes més i els núvols passen de llarg. Els primers raigs solars es deixen veure entre les masses de vapor celestials. Posa la ràdio i escolta com l'home del temps anuncia la fi de la pluja. De poc li servirà al Josep, que viu dins del seu got d'amargura galàctica.