Quan acaba l'escola, el Jeroni espera cada tarda, a les cinc en punt i amb la seva bicicleta de color vermell, en una corba a prop de l'Ajuntament de la seva ciutat. Espera a què passi l'ambulància que porta el Sr.Pep de casa fins a l'hospital. Ja fa un mes que cada tarda hi ha d'anar, així ho va decretar el seu metge especialista en veure-li que tenia problemes amb el ronyó. El recullen a casa seva, el porten a l'hospital, està en tractament unes hores i el tornen, també amb ambulància, a punt per sopar.
Com sempre, hi ha trànsit i l'ambulància passa corrents, no molt ràpid, però sí fent servir la sirena, un fet que podria evitar fàcilment, però així passa entre els cotxes dels pares que recullen els seus fills.
El Jeroni, que té dotze anys i és un amant del ciclisme i dels esports d'aventura, espera a què passi, pacientment, mirant com els pares i les mares es posen nerviosos dins dels seus cotxes, mentre darrera, els seus fills juguen o miren per la finestra. Quan algun nen guaita la cara del Jeroni, aquest se'l queda mirant fins que el petit es posa a plorar. Té una mirada estranya, molt profunda.
L'ambulància passa i el Jeroni comença a pedalejar. Es col·loca darrera l'ambulància i la segueix fins arribar a l'hospital. Hi ha dies en què l'ambulància corre molt; d'altres va més a poc a poc, però el Jeroni sempre, vagi a la velocitat que vagi, la segueix de ben a prop. Mentre pedaleja pensa que a l'ambulància hi ha algú que s'està morint, i que ell, només ell, pot salvar la seva vida si pedaleja molt ràpid i aconsegueix arribar a l'hospital mentre encara està viu el pacient. Ell sap perfectament que el pacient no corre perill, fins i tot coneix al Sr.Pep, però la seva imaginació és més forta que no pas la realitat que li ha tocat viure. Prefereix pensar que aquell vehicle està anant a la seva màxima velocitat, que a dins hi ha un parell d'infermers al costat del pacient, que un d'ells porta un desfibrador i l'altre ja té preparat els estris per fer una traqueotomia. Li encanta projectar una imatge falsa, en la que ell és l'heroi que fa córrer aquella ambulància. El soroll de les sirenes l'ajuden a recrear l'escena, en la que ell ja no és el pacient, sinó el salvador que impulsarà aquell vehicle a la velocitat d'un coet. Les llums de les sirenes l'ajuden a representar una fal·laç escena en la que ell és un ciclista forçut que salvarà la situació, en lloc de ser el nen que té el cap sagnant per haver-se estampat contra l'ambulància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada