De petits no érem tan malvats, només jugàvem, i el temps ha passat i seguim jugant, sí, però ara la mort ja ens ha trobat. Vam jurar-nos fidelitat eterna i, ni que no ho haguéssim fet, segur que ens l'haguéssim donat. Pensant com si només fos un, actuant l'un en contra de l'altre, enmig de la vida i buscant la mort. La gent ens tenia enveja, nosaltres no ho sabíem, però imitàvem els cowboys de mitjanit. Avui, no som ni cowboys ni vivim de la nit; però encara juguem, encara som estels perduts que cerquen algun borratxo sota del pont.
Quan marxis, recorda; recorda tot el que jo mai he pogut recordar. Sempre hem estat la crossa de l'altre i, tot i que m'agradaria, no puc dir-te que no t'oblidaré. Passaran els dies i ja no sabré qui ets, ni tan sols sabré qui sóc. Al no tenir-te a prop perdré la referència i la línia es difuminarà. S'esborraran les confessions, les aventures, els compromisos i, per molt que no vulguis, t'esborraré a tu. M'esborraré a mi. Només hi haurà un full en blanc ple de preguntes sense respostes. Un altre vindrà i escriurà. I m'agradaria dir-te que no serà el mateix, però no ho sabré; jo no hi seré, tu tampoc. I el que vingui serà nou, fresc, ple de vida, com sempre vam viure, estimant la paraula viva. Adorant el present per sobre del futur. Creant vida a partir de colors fora del quadre.
I ara sentiràs aquella vella cançó, la sentiràs ben a prop, com si la toquessin per a tu; però saps que no és així, que només són els records que tu pots tenir. Jo, en canvi, navegaré amb un nou rumb, sense música, sense records, sense tu.
6 comentaris:
L'amistat per sobre de tot, ni que sigui en els últims moments de la vida... M'ha recordat molt a la peli, encara que té clàrament la teva influència!
Quina pel·li? Ai, avui m'he perdut.
L'amistat dins la vida, la nostra, la dels que van passar avans que nosaltres i la dels que han d'arribar. La vida. El pasat, el present i el futur. Aquests estadis que per a tots són iguals a trabes dels secles. Tot passat...tot per fer....
Jo em pensava que era més de perdre la memòria però ja veig que no.
@Judith: Doncs sí, l'amistat -sí és de veritat- perdura fins l'últim segon.
@Anna Maria: Cowboy de mitjanit. Parla també de l'amistat, però en altres paràmetres i diferent situació. Segur que l'has vist 300 vegades.
@Gemma:Tot passat, tot per fer... qui ho farà? un altre!
@Llàbiro:Home, si et mors perds la memòria i et perden en la memòria. Ambdós protagonistes esborren les seves memòries, pqè s'esborren de la vida...
Ben cert, ho faran els altres. És aixó el que volía dir.
Publica un comentari a l'entrada