De daus

En Triangle tira el dau amb força, cau sobre el taulell i, després de rodolar per cada una de les seves cent vint cares, s'atura i deixa, cara amunt, un lloc precís. En Quadrilàter anota aquest lloc al costat del número de vint xifres que ha llegit abans que el seu company executés la tirada. Entra en joc en Pentàgon, tira el seu dau, amb menys cares, però cada una de diferent color; surt un negre. Se sent un plor i un metge picant el cul. En Triangle s'omple el got de cervesa i li ofereix al seu company, en Quadrilàter, si vol unes xips; aquest accepta i, després de picar una mica, exclama: "Continuem!". Agafa la llista i llegeix el seu número, en Triangle tira el dau i, acte seguit, ho fa en Pentàgon. Un altre plor, un altre cop. En Triangle, cansat, els comunica les seves ganes de plegar, en Quadrilàter; cansat d'escoltar-lo, li diu que no comenci altre cop, si vol cobrar, ho ha de fer. En Pentàgon li dóna la raó i demana serietat: "Està bé fer l'aperitiu mentre treballem, però, si us plau, serietat!".

En Triangle demana una pausa, no pot més, es queixa d'haver de treballar tant; "no parem mai", diu. "Necessitem que algú ens defensi, som esclaus del temps! De veritat penseu que els de dalt valoren el que fem?". Indignat agafa el seu dau i el tira al cap d'en Quadrilàter, rebota i cau sobre el taulell. En Pentàgon alerta de la jugada, i en Triangle nega que sigui cap jugada, no havia llegit cap número. En Pentàgon no està d'acord i reclama que la cara que ha sortit sigui pel proper de la llista, tant se val si s'ha llegit el seu número com si no. En Quadrilàter no ho accepta i alça la veu per replicar-li. Però en Triangle, que té més anys que cap d'ells, es fa valer, els fa callar i els tracta de bojos: "No he tirat els daus! Bé, sí els he tirat, però no per jugar, els he tirat emprenyat; no compta! Esteu tots dos bojos!". Tots tres, dempeus, es comencen a donar cops de puny; en Pentàgon agafa el seu dau, el tira al cap d'en Triangle i, casualment, o no, cau sobre el taulell. Tots tres intenten evitar que giri i giri, proven d'agafar-lo abans s'aturi; però el dau rellisca entre les seves mans i acaba quiet...

Es miren i, després de baixar les espatlles, se sent un nen que plora, ple de vida.