De barri

Al barri dels tarats el senyor Pompidà passeja vestit de militar i amb un barret de copa. Es creua amb la senyora Bambalina, que parla amb un amic seu, a qui només ella veu. La conversa sembla interessant, ho sembla tant que el militar s'afegeix a la tertúlia aportant els seus coneixements estratègics. A la dona no li agrada i el fa fora, usant una escombra que porta el Fredu enganxada a l'esquena, mentre camina a quatre grapes. Naturalment, aquest últim no està d'acord amb el furt que acaba de rebre, així que mossega la cama de la senyora, que crida i, com és fàcil d'imaginar, provoca que els altres dos cridin també. Des de l'altre costat de la vorera es mira l'acció en Truspi, un borratxo que porta els mitjons a les mans, com si fossin guants. S'ho mira amb atenció i, de cop i volta, comença a cridar-los; els demana què els passa, però no creua per fer-ho, ho fa de costat a costat. De forma que tots els veïns senten el xivarri que creen tots quatre. Un dels residents de les finques limítrofes treu una mànega per la finestra i comença a ruixar-los. Com és d'esperar, no arriba a tocar-los, estan massa lluny, així que mulla a la gent que pren un aperitiu a la terrassa de sota de casa seva. Un d'ells, en notar l'aigua, es tira enrere i empenta, sense voler, a un client d'una altra taula. S'enfaden, s'escridassen i comencen a tirar-se tot el que troben al seu costat. Els seus companys d'aperitiu s'afegeixen a la festa. Les taules volen i alguna que altra arriba a la calçada. Un bus turístic descapotat passa per allà i, per culpa d'una de les taules, queda aturat. Els japonesos fotografien l'escena, riuen i comenten la jugada; els britànics es posen les mans al cap, algun d'ells s'amaga al pis de sota. Els italians converteixen aquell moment en un circ, baixant de l'autocar i parlant amb els protagonistes. 

Tot s'ho mira amb calma en Josep, director de la caixa del barri; està assegut a un banc, gaudint del dissabte i oblidant-se de la setmana laboral. Porta una elegant camisa, pantalons de vestir i unes sabates de les cares; fuma un puro dels grossos i, després de treure fum per la boca, obre la maleta que sempre l'acompanya i comença a cremar els bitllets de cinc-cents euros que la farceixen.