Relat de motoristes

Porta la seva moto a velocitat moderada. Mira a dreta i a esquerra. No li importa el trànsit dels carrers. Busca clients per oferir-los el millor afilat -segons diu- de la ciutat. Troba un bar i no dubta en baixar a parlar amb l'amo. Li comenta que un ganivet mal tallat pot causar moltes desgràcies; a part de feina inútil. Li aconsegueix treure dos euros per afilar quatre dels ganivets més grans que té. Puja a la moto i avança un parell de metres. Un home, assegut a la terrassa del següent bar, li crida l'atenció. Frena i provoca un petit aldarull, els cotxes de darrere no entenen el seu modus operandi. Puja la moto a la vorera i parla amb el senyor misteriós. Comenten els preus i aconsegueix treure-li un euro per afilar un ganivet de grans dimensions que duu a una motxilla. Tot content, torna a pujar al seu bicicle i marxa, gastant poca benzina i mirant a tot arreu, busca a qui oferir la seva alegria i eficiència.

Quan ha acabat el carrer gira cua i torna a baixar, ara en direcció contrària. Continua fent clients i, en passar per la terrassa on havia atès a l'home de la motxilla, observa com una multitud rodeja una taula. Alguns criden, altres parlen per telèfon. N'hi ha un que gesticula molt i no aconsegueix pronunciar ni un sol mot. Puja a la vorera, endut per la curiositat. Baixa de la moto i s'acosta a la melé de gent que va en augment. Tothom s'empeny per veure què hi ha al mig del cercle. Gràcies a ser de constitució petita aconsegueix endinsar-se i, en aixecar el cap, veu l'home de la motxilla amb el cap degollat.