dilluns, 27 d’abril del 2015

Relat d'èmuls

He vist l’horitzó llunyà. Més enllà d’on assenyalen els homes. He vist milers de carreteres enceses en flames, més a prop d’on voldrien les dones. He vist centenars d’arbres cremats, enduts sota els crits dels animals salvatges. He vist la meva ma caient a terra, primer un dit, després l’altre. M’he quedat sense la sang que brollava pel braç, tot i que la necessitava. Volia omplir una bossa transparent amb ella, fer-li un forat i donar-te de beure. Però tu ja te m’havies avançat. Eres una font vermella, tacant les dents de roig passió. Se’t tacava el mentó del líquid més preuat. Et mirava i ho recordava. Abans de tallar-me en petits trossets, havies volgut superar-me.

Se m’ha ennuvolat la vista. Petites estrelles grogues han navegat pels meus ulls. El fosc ha vingut a buscar-me, just a bans de caure mort a terra. Ja feia estona que tu hi eres, sempre amb la fal·lera teva d'emular-me.