divendres, 17 d’abril del 2015

Relat de nocturnitat

Canviava el semàfor de verd a vermell sense parar. No aprofitava el pas quan era verd, tampoc quan era vermell. Esperava no sabia per què, però es mantenia ferma en el seu propòsit. El so a aquelles hores de la nit el presideix el silenci, entretallat de tant en tant pel pas d’un cotxe passatger o, altres cops, per les converses pujades de to dels joves embriagats que es muden d’un local a un altre.
Entre els que pugen de to n’hi ha dos que entren al portal. Se saluden amablement i es pregunten què faran. Després de mirar-se directament als ulls i degustar un silenci incòmode, un dels dos proposa veure una  pel·lícula porno. Definitivament ha trencat el gel. Riuen, somriuen, comenten el que ha dit i , finalment, decideixen a on aniran a veure-la.
Han escollit un pis abandonat, per entrar-hi han hagut de forçar la porta amb un tornavís. Un cop a dins intenten no fer soroll. No fos que els veïns sentissin que algú a profanat el temple abandonat. S’asseuen al sofà i ella engega el televisor. Busquen un canal on poder veure continguts per a adults i comencen a xerrar.
Per distreure’s, ell proposa apagar el volum i produir ells mateixos les veus. Dit i fet. Ella es posa en escena, li agrada actuar. Ell se la mira i comença a vocalitzar un diàleg inventat. El joc és divertit, però perillós, en menys de dos minuts l’originalitat del guionista els porta a acabar la conversa. Estan els dos en roba interior, ella porta un conjunt de flors bordades; ell ja fa estona que no porta ni calçotets. L’oratòria ha mort. La sensualitat ha desaparegut. Els col·loquis han fracassat... Imitant els actors, no poden fer cap altra cosa que masturbar-se l’un a l’altre.