dimarts, 7 d’abril del 2015

Relat de celebracions


Quan passes el tercer revolt, deixes de veure, allà a l'horitzó llunyà, aquells vaixells que no porten cap vida ni cap esperança, només carreguen el material preuat de l'home del capital, que els duu d'un costat a l'altre. Allà, assegut darrere la tanca, camuflat amb la caputxa urbana que tant vanaglorien els joves d'avui en dia, s'amaga ell, tal i com s'amaguen les seves esperances.
Ja fa dies que no queda amb la seva colla. Fa mesos, un parell de mesos, allà on ells es reunien per poder celebrar les trobades que realitzaven sense pensar en el demà, sense pensar en el després, un d'ells els va deixar, ho va fer sota l'atenta mirada dels seus amics, ho va fer invocant-los en l'eterna joventut. Més tard, només han quedat llàgrimes i plors, ara tots el  recorden en una trobada especial i molt sentida. Ho fan tots menys ell, que segueix immers en la seva foscor allunyada del poble on van créixer, a mig camí entre revolt i revolt.