Les relacions personals d'en Josep sempre fracassaven. Era una persona normal, amb un físic no menys atractiu que el de la mitjana de gent. Tenia un bon status social. Oferia una bona dialèctica. Es relacionava amb gent de la seva edat.
Sovint es feia novia de nit i, després de ballar i beure, se l'enduia a casa seva. Allà es besaven i es deixaven anar; fins que un cop estaven despullats en Josep s'agafava el seu membre i el sacsejava amb força. Ejeculava al cap d'una estona. Sempre davant d'una mirada atònita. La d'una novia de nit que no es creia el que estava vivint.
Algunes noies ploraven i marxaven. D'altres l'insultaven. Fos com fos, sempre fracassava. Sempre menys amb la Rocio. Una noia andalusa que s'enamorà de veritat. Els primers cops que va veure com en Josep passava d'ella i es donava gust a si mateix, va riure. Després, però, el va dur de visita pels millors metges. Uns digueren que era homosexual, i que per això es delia tant prement-se amb força el seu membre viril masculí. D'altres digueren que era un obsés sexual incontrolat, que no podia reprimir-se ni canalitzar la seva excitació. Algun, fins i tot, digué que estava tarat i volia ser un Narcís.
Però ell només deia que tenia por de tocarles. Les volia per sempre eternes.
4 comentaris:
Homes, tan pesats i tan plens de tonteries.
Avui no entenc massa al protagonista. Vol les dones eternes i no les toca? no vols dir que les vol verges? bon cap de setmana!
La Rocio és l'única noia que el va comprendre, però ja era massa tard..ell ja s'havia acostumat al seu ritual...
Tura.
@Gemma: T'haig de felicitar! Quan vaig llegir el teu comentari em vaig quedar de pedra! hahahah
@Judith: Hi ha certs pensaments llegendaris q creuen en la virginitat com a virtut de les dones eternes...
@Tura: i no pot canviar?
Publica un comentari a l'entrada