dilluns, 18 de juny del 2012

Relat d'escollir

En despenjar el telèfon li van dir que un nen havia mort, va conduir desconsolat, com ho faria qualsevol pare, cap a l'escola; de camí pensava "posats a escollir, millor que sigui un altre".
Després de setmanes fent-se proves, sobre la taula del metge va veure un informe terminal, ella restava asseguda a la sala d'espera, i pensava "posats a escollir, millor que sigui un altre".
El cap va organitzar una reunió entre els empleats. A les quatre tothom a la sala oval. Sabia que arribarien liquidacions. Ell hi va anar pensant: "posats a escollir, millor que sigui un altre". 
A mil quilòmetres de distància, els plors de la seva mare semblaven poca cosa. Va parlar amb la tieta i li va dir que havia mort la veïna. Va respirar profund i va pensar "posats a escollir, millor que sigui un altre".
En plenes trinxeres l'arma del soldat feia d'escut. Cada dia morien centenars dels seus companys. En tornar al campament mirava la llista i pensava: "posats a escollir, millor que sigui un altre".
Quan vaig néixer, el meu germà va sortir amb mi. A la meva mare li van dir que tenia un fill amb retard. Aquell dia ell deuria pensar: "posats a escollir, millor que sigui un altre". 

3 comentaris:

Gemma ha dit...

Durillu

Judith ha dit...

quan les coses van malament sempre acostumem a desitjar-li al "veí" no pas a nosaltres...

Yves ha dit...

@Gemma: com la vida mateixa, no?

@Judith: exacte, i quan van bé...