Damunt la sorra, una terrassa. Damunt la taula, resta de coques. Damunt del mar, la lluna que il·lumina. Avui comença el declivi. Menys hores de sol. Però de nit això no se sap. I res és trist. Tot el contrari, ells es banyen contents i alegres. La festa encara dura per alguns barris i, els coets donen llum artificial. El cel passa de ser negre clar a roig encès. La pólvora s'escampa per l'ambient; però no només per l'aire. Sota l'aigua també circula un ble cremant. Peus i mans que es toquen, tot jugant, confonent-se parelles. La nit és cega i, quan tot és jove, tot està permès.
Riure's i capbussades. Jocs amb i sense banyador. Aviat estant tots nus. No són massa gent, però més de la que haurien de ser. La lluna només ha sortit a mitja durada. Té vergonya de veure el que passa. L'aigua s'escalfa per moments i, en poca estona, la sorra acull parelles equivocades. Mans sobre pits. Llavis sobre llavis. Els números es perden. No tot són parells. No tot són senars.
Ningú es preocupa de res. I el jove que s'ofega a l'escullera queda obviat completament.
3 comentaris:
Ja m'estranyava que tot anés tan bé. Sempre hi ha algú que queda "perdut" .
ostres! quina manera més trista d'acabar una revetlla, no???? aiaiaiaiaia
@Gemma: perdut i oblidat, per ell i per la resta...
@Judith: les revetlles no acaben mai!
Publica un comentari a l'entrada