Com si fos un pintor davant d'un quadre en blanc, traça unes línies fosques i obscures, plenes de colors vermells i negres. Salta, pica fort. Mou els braços amb una alegria que recorda la festivitat de juny.
Els homes se la miren amb delit. Les dones es corroen. Sembla que es forma una rotllana al seu volant. Mans que s'escapen i la volen tocar. Per davant és un espectacle, per darrere una perdició. Les seves corbes atrauen al dimoni, que la mira enfurismat. "Torna a la cova" -li ordena- "o vés i crea el mal".
7 comentaris:
que perillós pot arribar a ser el color vermell. Passió, intensitat, desenfré... pura passió! enhorabona crack pels 400 relats publicats!!!
el vermell del delicte, m'encanta!!! enhorabona pels 400!! ;)
he sortit com a desconeguda, però sóc jo!!!
M'encanta aquesta vermellor! Molt bo. Gràcies. :)
Quatre-cents ??????? Mare de Déu ,quanta imaginació. I aquesta tan i tan vermella que porta la perdició en ella mateixa.
Quina disbauixa !! val més que no tornis a la cova, què farà sense tú "la fiesta" ?? Tura.
@Jud: Moltes gràcies! El color vermell, com tots els colors, pot ser molt perillós!
@onegraphigirl: gràcies!!!! I què és un delicte?
@Joel: Moltes gràcies, és la vermellor de la vida, sembla...
@Gemma: La vida sí que té imaginació! jo no! És una perduda, no?
@Tura: Això sembla...
Publica un comentari a l'entrada