Un home i una dona discuteixen sota la llum de les cireres. Ara blau ara vermell. Ja no hi ha música atronadora, només se senten els crits davant dels cotxes, passen sense immutar-se. És de nit. Els homes de groc diuen venir a posar pau. Ho fan amb una porra a la mà. Els homes dels carros diuen que marxen humiliats. Ho fan amb una ampolla a la mà. Un home amb un barret destrossat parla amb una dona amb el fetge trencat. Ho fa amb el cor a la mà.
És de nit. No hi ha plors ni tristeses. Només discusions estèrils inacabables. El remor nocturn del barri és en clau ebria. El silenci passatger ha fugit buscant altres carrers. No hi ha semàfors que existeixin, les empentes no entenen quan és verd i quan és vermell. Per sort el trànsit és efímer. Hi ha més llum de colors alternats que vehicles passejant.
Els homes de la neteja intenten fer net, però per molt que ho camuflin els d'aquí sabem com n'és tot de brut. La brutícia depèn dels gustos dels qui netegen. I els qui netegen veuen brut tot el que no els hi agrada.
El carrer és net. Durant uns minuts. La solució no ha arribat. La lluna seguirà esperant.
3 comentaris:
avui m'he despistat amb tants colors i crits...
Ai, els homes de la neteja! Quí pogués netejar tot el que cal! Tura.
@Judith: Potser els que es discuteixen també s'han despistat i han oblidat viure...
@Tura: I qui decideix què és el que cal netejar?
Publica un comentari a l'entrada