divendres, 8 de juny del 2012

De respostes


Amb el silenci m'inspira la brisa que no decau pel matí. Sense resposta a les preguntes que llenço, sense contestar-me els dubtes que presento. El vent és silenciós i només m'utilitza. Ho sé, em deixo. No tinc por a llençar-me al buit i seguir pregant respostes. Miro amunt, cercant qui és qui m'ha de contestar. Ningú, em diuen des del més enllà. Jo sé que sí. Hi ha algú que, sense paraules, impulsa els meus dits sobre del paper. És una carrera a cegues. Un camí sense final. 
No vull arribar el primer. No vull ser l'únic. Només desitjo seguir entenent la buidor de l'ambient. Anhelo aquest estat de dubte. Neguitós. Encoratjat. Ple de res. Em sento poderós quan premo amb força les lletres contra el paper. Ni Déu ni ningú s'ha sentit mai tan fort com el creador. El veritable descobridor del món. Un món que alguns veuen llunyà, però que acaba sent proper de tothom. Crear és inventar. Jo creo i invento segons un vent que bufa sense força. Però que em porta a la meva realitat paral·lela. Hi vols venir? O et fa por el camí?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No tinc por, però on anem si el camí no va enlloc ? Tura.

Yves ha dit...

@Tura: Nosaltres ho decidim??