Vivint la vida dels altres, somrius i plores. T'emociones quan et parlen dels seus fills i de les seves aventures. Vivint la vida dels altres ets més gran del que aparentes, però per dins segueixes sent petita, com una nena de deu anys. Vivint la vida dels altres la tristesa s'apodera de la teva mirada, quan et nombren una malaltia. I tu voldries estar malalta, o viure alegre, i tenir marit i fills; una família normal i corrent, que es visqués com cal viure.
I t'apropes a les teves companyes, les abraces i les adules, elles ho són tot per a tu, que vius la vida dels altres. Però quan tornes a casa, et sents buida i trista; perquè no tens ni la teva vida, ni la dels altres. I proves d'alegrar-te, per la tristor que t'envaeix, com si fos un premi, però no li notes gust, perquè no és ni teva ni dels altres.
6 comentaris:
ostres, quin relat tan trist. Ha de ser molt difícil arribar a casa i no tenir amb qui compartir les teves emocions... petonets
Pobreta, quina vida més trista.
Hi ha molta gent que es dedica a viure la vida dels altres i s'oblida de la seva (en desmesura).
Molt trist i molt més habitual del que sembla. Quina pena per aquestes persones que no saben viure LA seva vida. Segur que hi ha coses positives que es perden.
No crec que no en sàpiga, sinó que, d'alguna manera, li ha tocat aquest paper. Aquest relat m'ha recordat un conte de Antonio Tabucchi que em va encantar. Una persona que responia el telèfon de l'esperança però quan arribava a casa estava sola. És un relat esplèndid. No us explico més. Demà si puc intento buscar-lo a veure si el podeu llegir per Internet. O, si no, us donaré la ressenya del llibre on està encabit. És un llibre de relats increïble.
Petons
@Judith: Creus que hi ha molta diferència entre el seu "fora de casa" i el seu "casa"?
@Llàbiro: Molta o tothom?
@Gemma: Perden coses i en guanyen d'altres... si les guanyen... clar!
@Anna: Doncs ja ens pots il·lustrar!
Lo prometido es deuda, que diu la meva mare.
A veure, el llibre està publicat A Anagrama i és un llibre de relats intitulat "El juego del revés". Yves, amb aquest nom, crec que ja et resultarà temptador.
El relat concret del qual us parlava és "Voces". Ara mateix, sincerament, no tinc temps de fer-ho jo, però, sabent-ne el nom i que l'autor és Antonio Tabucchi, si està publicat en xarxa el trobareu de seguida.
En qualsevol cas, jo us aconsello el llibret sencer. És magnífic.
Tabucchi és un autor que m'encanta, un dels escriptors italians contemporanis per a mi més potents. No sé si heu llegit "Afirma Pereira", que després se'n va fer una pel·lícula amb en Marcelo Mastroianni, crec.
Passa a Lisboa i és una novel·la colpidora i superba. A banda, el paisatge lisboeta, que a mi tant m'agrada, queda molt ben reflectit. El Barri de l'Alfama, sobretot.
En fi. Si em feu cas, no us en penedireu. De fet, m'estan agafant unes ganes boges de rellegir els contes, ara que en parlo.
Petons a tots.
Publica un comentari a l'entrada