Mou la cabellera; mou el cos. Balla. Parla amb paraules; parla amb el cos. Balla. Quan els teus amics vinguin a veure’t, deixa’ls clar que tu només m’estimes a mi. I sí. Digues això ben alt. Digues que m’estimes a mi.
Canta la cançó; canta al cor. Recita amb els llavis; recita amb el cor. Besa’m. Quan la nit s’acosti i estiguis sola vagant pels carrers, no ho dubtis, vine’m a veure a mi.
La foscor et farà creure que jo no sóc qui sóc. Arribaràs a pensar que tan sols semblo un conte fantasiós escrit per un home mediocre enganxat a un teclat avorrit, però els acords de la cançó de nit no estan fets per a gàngsters ni carteristes. Si tu cantes, si tu balles, vine amb mi.
Ells cridaran i et demanaran que paris. Ells t’agafaran, et raptaran, et violentaran i tu no podràs, no, fer altra cosa que deixar-te endur. La grisor dels dies passaran i, quan et sentis sola i perduda, aleshores, voldràs venir amb mi.
Hauran passat els dies, haurà passat la nit. La veritat no existirà i tu no la podràs recrear, perquè tot haurà estat un somni invertit on els personatges hauran teclejat com ho faria l’escriptor.
4 comentaris:
Creus de veritat que els personatges d'una obra poden cobrar vida???? avui crec que també li quedaria molt bé una mica de música!!! petonets
@Judith: Sempre cobren vida!!!!!!! Els personatges sempre superen la ficció i entren a formar part de la realitat, de la NOSTRA realitat...
Sempre els hi dones vida, algun dia ells escriuran la teva història...
Coi, sembla una cançó del Boss o del Bob Dylan o similar. Vols dir que no lluiria molt com a lletra de cançó?
Publica un comentari a l'entrada