Dels meus

Retornen els que van. Però els que no van no retornen mai. I quan vénen els que han marxat, ho fan perquè ja no estan. Si fossin aquí, ara, escoltant-nos a tu i a mi, no podrien tornar, perquè ja hi serien. Per tant, no m'expliquis que alguns han de tornar i, després, em diguis que estan aquí. No em crec res del que dius. Per molt que t'esforcis no em podràs convèncer, sóc l'home immortal que es passeja davant de l'Oracle mostrant la seva espasa. Sóc l'invencible guerrer que no té por de la veu dels Déus. Sóc la cançó dels qui estimen i odien, perquè el sentiment m'acompanya i m'ajuda, és el meu escut i la meva arma. No tinc por de res, ni tan sols de tu, que em mires desafiant les lleis de l'infinit. Ets aire, ets terra, ets foc i ets aigua. Però jo sóc molt més, perquè ho sóc tot, sempre i quan vulgui ser-ho. I si, pel que sigui, vull no ser res, també puc ser-ho. Abaixa la mirada i gira cua, no tens res a fer contra la veritat absoluta. La realitat és meva!