De metamorfosi

Cafè amb llet, ben calent. Fum blanquinós que puja dibuixant formes sinuoses. Soledat en plena nit dins de la biblioteca pública. Són les quatre de la nit i només una ànima respira dins d'aquell recinte ple de lletres. És ella. Té permís especial, li ha donat el vigilant de la biblioteca, que li ha entregat les claus, com cada dia, després de sopar junts a la pizzeria del mateix carrer. 

Tot és a les fosques, una condició que ha de complir sigui com sigui; només té un llum encès, el que fa servir per delectar-se amb el nou descobriment que ha fet. Es tracta d'un llibre dins d'un llibre. I és que avui fa una setmana, ella estava llegint una novel·la d'un autor anglès contemporani. Johan Beifret és el seu nom. Llegia i llegia, compulsivament, com fa sempre; fins que va adonar-se que les idees que anava captant, les que l'autor li brindava a cau d'orella, eren unes que no tenien res a veure amb aquell llibre, sinó que cridaven a un altre, i a un altre. I clar, ella els va anar recopilant tots, els posava a la taula on llegia i s'anava envoltant per muntanyes i muntanyes de novel·les de tot tipus i idiomes. Ella se'ls llegia també. Barrejava lectures. Mesclava pàgines d'un llibre amb pàgines d'un altre. Feia saltar les paraules d'una pàgina a una pàgina que res tenia a veure; feia un popurri i treia conclusions, segons el seu parer, extraordinàries.

Ara ella està allà, sobre la taula, entre un llibre vermell i un de negre. Té les tapes dures, un llom ben gruixut, un recosit antic i unes pàgines grogues. És un llibre més. Un llibre especial.