Les nou en punt i ella entra a l'oficina. Mentre es canvia recorda la cara dels seus fills. Es posa l'uniforme i deixa la seva roba ben plegada, dins d'una bossa. Comença la feina i pensa quines coses haurà de comprar per la tarda. Treballa durant quatre hores, sense parar. No és una feina cansada, ella ho sap; però no tothom la vol fer.
El seu cap és una dona, es porten bé; però no li perdona cap error. Per això és meticulosa, per això intenta no distreure's; però si no pensés en la seva família, si no recordés el seu marit, no podria fer la seva feina.
Arriba l'hora de marxar i es dutxa. Entra a casa i torna a començar. Treballa ara per ella, sense rebre cap sou per fer-ho; però fa el mateix, ho deixa tot net i endreçat. És el treball en persona, vint-i-quatre hores al servei, vint-i-quatre hores essent el servei.
No hi ha reconeixement per aquestes dones. No hi ha prestigi. Tot sovint són l'oblit de les seves famílies; però elles evoquen a fills i marit per poder treballar.
4 comentaris:
Doncs sí, les dones treballadores a més de fer la seva feina quan van a casa tenen un munt de coses a fer. Per degràcia hi ha molta gent que no sap valorar aquesta feina i pensa que és una obligació més. Però no hem d'oblidar que cada dia hi ha més homes que col·laboren al 50% en les tasques doméstiques, oi Yves???? ;P
Pobre dona.Hi ha feina que no es veu i ocupa moltes hores.
Sóc partidari del 50% en la vida de parella, l'home embruta i la dona neteja, jaja, és broma.
És un relat emotiu i un homenatge necessari. Què haig de dir jo? Sóc una treballadora nata i bé, no cal dir res més.
Publica un comentari a l'entrada