De peces

El Ricard surt de casa a les vuit del matí en punt. Va vestit amb un jersei finet de color vermell, uns texans blaus i unes bambes blanques. És un home baixet, prim, amb el cap petit i les mans ben grosses. Camina com si ballés i deu tenir algun tipus de complexe, ja que mira a dreta i a esquerra contínuament, buscant algú que el miri.

Avui va al taller, però per arribar-hi ha de creuar tota l'avinguda central de la ciutat. Prefereix fer-ho a peu a fer-ho amb cap tipus de vehicle, ni privat ni públic. De camí s'atura a un forn i compra una pasta, concretament un croissant de xocolata. Se'l menja amb devoció i, al cap d'un minut, quan ja no li queda ni un bocí, s'espolsa les mans. 

Cada cop que s'atura en un semàfor observa amb deteniment la llum vermella que indica perill. Pren molta consciència de tal senyal, de forma que, a vegades, s'espanta i tot. Perill!

Quan està a punt d'arribar al taller, es revisa les butxaques, en una porta el mòbil, a l'altra hi té la cartera; l'obre i s'assegura que a dins hi hagi el seu Carnet d'Identitat. Travessa la porta del garatge i saluda el mecànic. Xerra amb ell i li demana unes peces de recanvi. Al cap de cinc minuts la conversa continua, però a dins de les oficines. Ell està estirat a sobre de la taula i el mecànic li està canviant les peces del seu cos. Li treu records vells i li posa de nous.