De felicitats

Allà on l’herba creix verda durant uns mesos i es torna groga poc després. Allà on les criatures salten alegres pel carrer. Allà on la música d’estiu agermana i la d’hivern també. Allà on ara som vuit i després vint. Allà vas créixer alegre.

Aquí on l’asfalt és trist i gris. Aquí on els joves proven les drogues més dures. Aquí on la música és sinònim d’aventures prohibides. Aquí on els veïns no et coneixen i els qui no ho són tampoc. Aquí on ara som tres i després també. Aquí formes una família alegre. Allí, sobre el cel gris i el cel clar; ella et mira i t’admira. Durant el setembre plora i gemega per no poder estar amb tu. Durant la resta de l’any regala capricis de Déus perquè els sentis més propers. I les gotes caient sobre la teulada són encàrrecs celestials. I els tolls d’aigua al carrer són miralls del més enllà. Ho saps i segueixes buscant, jugant, somrient. Ets un petit animaló xafarder, com un esquirol, que de branca en branca salta divertint-se amb les glans. La vida no és res més que un joc, però cal jugar-hi. I ho fas. Cada dia. Segueix jugant camí d’allò que busques; saps que mai ho trobaràs, però en el camí descobriràs que els jovials anys d’infantesa i els madurs anys de joventut poden estar junts. Llàgrima sobre somriure. Riure sobre carícia. Tacte sobre vista. Passaran els anys i et preguntaràs si tot val la pena, ho faràs sota la teva cuirassa, amagada en el teu escut especial, reclosa en els teus núvols passatgers; però el més important és que ho facis convençuda d’haver viscut una vida dins d’una altra, tal i com la vivies de petita. Ara bufa les espelmes, fes-ho fort; ja saps que diuen els Déus, els desitjos només ho són mentre no es fan realitat.