D'or

Sempre donant voltes sense moure's; ell lluita per sortir d'on està enclavat; però un petit turó en priva l'exili. No és que no estigui a gust on jau, dia i nit; al contrari, sap bé quina és la seva funció. 

Però el seu treball, tan dur i circular, és tan trist, tan llunyà de l'aspiració que va tenir el dia en què es va crear, que intenta lliscar com pot, fins arribar al límit. 

Companys de viatge vénen i marxen, però ell sempre rau ancorat, en no més d'un centímetre de trajectòria. Qui pogués sortir d'aquell atzucac, qui pogués eixir amb naturalitat, qui pogués estar avui i no demà; es pregunta ell mentre gira circularment gràcies al control digital.

Sense ser un gran orador, cada minut recorda la mateixa data, un dia assenyalat que no vol perdre de vista, i per molt que ara el seu cap estigui ocupat amb històries de llibertat i amors lliures i furtius, aquelles quatre xifres segueixen gravades al seu cos amb una tipografia del tot escaient.

Com un escut defensa el guerrer en plena batalla, com un para-xocs ajuda al cotxe a no fer-se mal, com una màscara protegeix al metge que està en contacte amb malalts vírics... així se sent ell, útil i brut. Incapaç de romandre en el sí de la romàntica escena espiritual en el que el van concebre.

Tal vegada avui ha aconseguit el seu objectiu i se sent lliure, dormint a la butxaca de la jaqueta. Nota que està sol, lliure, però troba que quan torni al seu llit la pell estarà freda.