De vegades

Tal vegada només és un gest; però ens fa feliços. Quan aixeques aquestes galtones i obres aquests ulls radiants, sembla que hagis robat un tros de cel. Ai, lladre! Vas robant tot el que pots, sense tenir cura ni dels qui t'estimen. A cada mirada t'endús una part de nosaltres per regalar-li a algú altre. Com si l'únic capital fossin els teus valors; els altres vivim tan contents, sense saber que ja no som el que érem, ni serem el que som.

Tal vegada aquest gest va acompanyat d'un so; la cosa canvia, però és igual de punyent. La felicitat no existeix, però el camí per trobar-la és aquest. Amb una petita cantarella, que redibuixa la teva faç, mostrant-la encara més rodona, ensenyant-nos la nuesa de la teva boca. Encara ets gentil, encara ets noble. Una vida plena de plor t'espera; però només tu en sabràs fer un plor d'alegria. Roba les llàgrimes als que te les creïn, i converteix-les en crits de plaer; en aquest gest tan pur, tan senzill, tan ple de vida al que ens has acostumat.

Tal vegada pensem que ets més del que pots ser, cert. Però no esperem res del que no ens hagis donat ja, una absència de patiment instantani, que curi i alleugi el dolor de la vida. Una reconversió vital i laica. Un sentiment associat a les drogues, però que es presenta sa; sense vici ni tara.

Riu! Riu tan com puguis! Llença la teva alegria pel món combatent la tristesa de la vida. Arrenca de les nostres llastimoses cares un lleu gest que porti joia. Roba'ns la vida si, amb això, comencem a viure com vius tu!