Sota el rogenc cel de Río, en Rodrigo es fuma un porro en una terrasseta d’un bar. L’acompanya na Maria, una dona molt guapa, morena, amb uns ulls enormes i una cabellera llarga i ondulada. Ella es beu una refrescant caipirinha mentre li explica com n’està d’enamorada d’en Juan. Quan ja porten una estona, arriben en Manuel i en Juan. S’asseuen amb ells i treuen unes cartes. El cambrer els reparteix tres caipirinhes més. I en Rodrigo continua fumant la seva Maria particular. En un moment donat, la Maria s’aixeca per anar al lavabo. En Manuel també. Es queden sols en Rodrigo i en Juan i parlen de la seva amiga. Els dos se la volen fer. Però en Rodrigo no li explica el què li ha dit la Maria.
Quan tornen els amics, segueixen jugant, criden sovint, fent bromes i exagerant cada moviment de cartes. Hi ha una complicitat extraordinària entre ells quatre. La vida en una taula i la taula amb unes cartes; les cartes de la vida.
De cop i volta se senten uns trets, concretament dos. Na Maria i en Manuel veuen els seus dos amics asseguts davant seu. Al front de cada un d’ells... un forat. Els raja la sang; a en Rodrigo més que a en Juan. Apareix un grup de policies, el capità dels quals dóna uns bitllets als dos amics, agafa els cossos dels morts i marxa. A la terrassa no queda ningú, només na Maria i en Manuel. S’acaben la caipirinha, recullen les cartes i marxen cap a casa. Ja és de nit.
5 comentaris:
Conyo! la traïció. No m'ho esperava. No hi ha un pam de net.
Redéu !! No esperava aquest final. Jolinnnn amb les amistats.
Quina manera d'acabar amb la competència!
Avui haig de dir que no m'ha agradat! m'has deixat trasvalsada!!! un final molt dur, encara que molt factible a Rio!
@Anna: Ningú! I menys els que escriuen! :-)
@Gemma: Amics o enemics... on està la línia?
@Llàbiro: I tant!
@Judith: D'això es tractava! De sorprendre! Bé per la sinceritat!
Publica un comentari a l'entrada