Avui no toca relat, sinó un enllaç. L'enllaç d'un bloc en el que col·laboraré, un bloc del que em sento molt orgullós de participar.
Imagineu-vos dues noies; guapes, simpàtiques, intel·ligents, i molt divertides. Són morenes, no molt altes, amb un cos exquisit i uns caps plens de pardals. Parlen i parlen, s'estimen, molt. Es truquen, s'escriuen mails, queden. Comparteixen la vida, perquè part de la seva vida és la de l'altra. Fan de cada moment una situació especial, i normalment la comparteixen amb els seus -són molt familiars, què hi farem-. Si mai voleu veure un somriure, poseu-les juntes, en veureu un, però doble.
Imagineu-vos que aquest somriure va acompanyat d'uns ulls il·lusionats i unes ganes boges d'homenejar a una mare especial. I ho fan constantment, però ara de forma diferent, fent-la participar a ella d'una passió que els va inculcar.
Sí, certament la vida em va castigar i m'ha privat de conèixer-la, però sempre els dic el mateix; per conèixer una persona, a vegades, és millor fer-ho a través dels qui l'han estimat, i això és el que faig.
Si us agrada la cuina, si us agraden els blocs, si us agraden els textos i, sobretot, si voleu passar-ho bé: Passeu per Memòries d'una cuinera!
7 comentaris:
Moltes gràcies per voler formar part d'aquest nou projecte! T'estimo...
Bon relat Yves, molt emotiu.
Judith, ja tinc un bloc més a seguir i ja li diré a ma mare que hi vagi fent un cop d'ull de tant en tant.
Molta sort i endavant!
La cuina, sincerament, no m'entusiasme gaire per no dir gens. Alguna vegada m'agradat fer una recepta del llibre que en vaig comprar, però ha de ser un dia d'aquells que no sé......, estic una mica exelabrada. No es dona gaire però. Malgrat tot, hi faré una ullada de tan en tan, potser que hi trobi alguna inspiració.
@Judith: a vosaltres per deixar-me participar!
@Francesc: :-)
@Gemma: a mi el que m'agrada de la cuina és el menjar!
Yves, a mi també. :)
Publica un comentari a l'entrada