Un centpeus caminava per la vorera d'un camí, fosc i tenebrós. Movia les seves cames amb gran coordinació, no totes a la vegada, sinó formant una onada creixent i decreixent de peus; un fet que li permetia superar tots els obstacles que es trobava pel camí.
En arribar a una cruïlla esperava trobar-se un cuc de llum, així ho deia la llegenda; però, per contra, només va trobar l'absència. Li volgué preguntar a ella, quin era el camí a seguir; però s'ho va repensar i va tirar pel dret. L'absència, en veure quin camí havia escollit, el seguí. Aleshores fou quan el centpeus es girà i la veié aproximant-se. Volgué preguntar-li per què la seguia, però aturar-se i esperar l'absència seria, com a mínim, un acte imprudent. Així que accelerà i començà a caminar més ràpid. Al anar més de pressa perdé coordinació, i encetà un seguit d'ensopegades que el feren alentir la marxa.
Nerviós, girà el cap i veié que la seva nova de companya de viatge se li col·locava al costat, deixant un immens buit darrere seu. I fou en aquest moment, i no abans, que li preguntà per què el seguia. La resposta fou senzilla: "Tu m'has indicat quin camí seguir".
Els peus intentaven moure's tan de ràpid com podia, però la seva velocitat no tenia res a veure amb la de l'absència, així que hagué de pensar una solució que li permetés, en el millor dels casos, no passar a formar part del no-res. I quan els darrers peus ja estaven caient en l'oblit, el centpeus s'aturà i cridà: "Ostres! Ara no sé si m'he equivocat".
6 comentaris:
Moltíssimes felicitats pels 100 relats! estic conveçuda que algun dia aquest esforç i feina ben feta s'et veurà recompensada! Un relat fantàstic, gràcies!
ei, i tant. Ja tenim 100 relats? Ostres. enhorabona, el d'avui m'encanta.
Caram 100 ? Doncs felicitats i el d'avui està molt bé. És captivador, quantes vegades no la sentim a prop aquesta companya de viatge.... Però no crec que hagis de cridar com el cuc, que creus que t'has equivocat, nosaltres et llegim.... no estàs sol.
100? El títol era un missatge ocult? Judith, tens informació privilegiada.
Enhorabona i a pels 200!
Exacte, això no s'hi val. La Judith té informació privilegiada.
Doncs sí, 100 relats! Per això m'he fet un petit homenatge amb aquest relat.
Gràcies! Sou les seguidores-comentaristes més fidels!
Publica un comentari a l'entrada