dimarts, 9 de desembre del 2014

Relat de trapezistes

Li va vendre el cor a una trapezista. No ho va fer per res, no ho va fer per tot. No sabia què li passaria ni per què el voldria. Però ho va fer.
Van trobar-se després d'una sessió golfa, ho van fer d'amagat, sense escrúpols, sense consciència.
Ella ara juga amb el seu diminut cor a sobre d'un fil suïcida. Ell s'ho mira des de la grada i no pateix per si cau. Va ser una nit d'hivern, sense saber què fer amb aquell òrgan incomplet, va posar-lo de rebaixes i se'n va desfer.
Ella va ser la primera interessada, no va haver de regatejar, tot per ella i ell sense plorar. Les ànimes caminen sense por quan la foscor de la nit és millor que la claror del dia. Ell duia una jaqueta de cuir que el feia immortal. Ella duia un cor aliè que la protegia del mal.
En arribar l'estiu ell ja no recordava a qui li havia venut. En acabar l'estiu, ella ja no sabia on l'havia ficat. Els cors de neó són tan efímers que poden usar-se una sola nit sense por a perdre la lluentor.