divendres, 7 de març del 2014

Relat de contes

Camarades que dormiu en llits aliens. Companys de guerra que busqueu somnis en coixins impropis. No cerqueu més els desitjos calents fora de la vostra ment. El lladre, el corrupte, el sense nom ja és aquí. Porto dies espiant les vostres malèvoles actituds. Estic aquí assegut, mirant-vos fer el ridícul sense vergonya.
Heu provat d'imitar a déus com jo. Heu jugat a ser predominants quan, del cert, sou dominats per l'espantós i horrible Faust que penja sobre els vostres caps. El càstig que rebreu no serà més trist que el Desmai del jardí perdut. Viureu en la sequedat de les llàgrimes que no broten i haureu de ser, per sempre més, els meus esclaus submisos.
Compartir el llit és viure una experiència única i sublim. Suors mesclades en moviments agitats. En el niu es creen els somnis i en ell moren. Cada nit és una vida. Dormir és viure mons diferents. Acceptar-ho és morir en realitats úniques.
Amics que no m'oblideu ni quan us envio a l'infern, valoreu les paraules del just vencedor mentre us agenolleu davant del sepulcre on sereu enterrats. Ningú gosa imitar els creadors de contes. Ni en vida, ni en mort.