dilluns, 3 de març del 2014

Relat d'ambient

És un peix. O això li diu la seva mare just quan la lleva. La Raquel no li fa cas i segueix amb les seva rutina diària. Es renta les dents. Es despulla, es dutxa, es vesteix i baixa a esmorzar. El seu pare li dóna el bon dia tractant-la de peix. Ella se sorprèn, però tampoc no li fa cas. En lloc de cereals li han preparat menjar per a peix. La mare agafa el pot i li escampa pel cap. La petita Raquel s'atabala i crida. Però no hi ha resposta. Els dos pares segueixen parlant de les seves coses. Entre frase i frase la miren i comenten com n'estan de contents de tenir un peix com aquell.
Ella s'alça i marxa de casa enfadada. El conductor de l'autobús, però, li diu peix; les companyes de vehicle també. En arribar a l'escola el seu germà gran -que ja fa estona que és allà-, se li apropa i l'agafa de la mà. La porta al costat dels seus amics i els hi ensenya el seu preciós peix.
El seu plor no afecta a ningú. Tothom ignora els seus sentiments, però en destaca la seva bellesa com a peix. Alumnes, professors, director de l'escola, jardiner, cuineres... tothom la tracta com un peix.
En arribar a casa, allà sobre les cinc de la tarda, omple la banyera, es despulla i dorm allà dins per sempre més, flotant com si fos un peix.

1 comentari:

Rufi ha dit...

Joer Yves, estas esplendit amb els relats!! Magífic relat tiu!! La societat, l'entorn, la familia, la identitat individual. El canvi constant? La pressió social etc etc... Fantàstic tiu!!! Els dos últims els he trobat genials