dimecres, 12 de març del 2014

Relat de bumerangs

Qui sacceja molt una palmera acaba amb un coco sobre el cap. Mirem sempre les desgràcies alienes amb un somriure a la boca. No sabem, però, que mentre riem l'aire circula al voltant nostre formant un huracà. Vent del nord que bufa amb força i escombra els residus que es troba per davant.
El bumerang inicia el seu recorregut just quan el llencem. Pensem que anirà molt lluny, que trencarà al seu pas tot el que trobarà. Però no calculem bé la trajectòria, sempre inversa, que acaba realitzant. Si ho féssim, posaríem la mà per aturar-lo i tornar a riure, altre cop, de tot el que ha passat. Mes ningú és capaç de fer-ho. Ni tu ni jo. Ni ell ni Déu. Els paraigües serveixen sota de la pluja, però no quan hi ha tempesta. És aleshores quan surten volant i ens arrosseguen com si fóssim un vaixell sense govern.
Qui de nit es tapa amb el cobrellit acaba suat de dalt baix. Observem les proteccions com escalfors innecessàries. No sabem, però, que en l'escalada abrupta dels que pugen, acaben baixant els mateixos que s'han alçat. A vegades, a més, a un ritme molt més accelerat del que portaven quan han ascendit.