De pensar

En Guillem té el cap com un timbal. Ja porta uns dies que no pot dormir. Té massa coses per decidir. Però n'hi ha una que li treu la son. Està pensant si ha de tancar la botiga o deixar-la oberta. No troba el moment per decidir-se, però aquest matí ha pres la decisió de trobar una solució. Per fer-ho, ha tancat la persiana i ha tret una vella balança de ferro. La té al magatzem, però no perquè l'usi sovint, sinó perquè no vol que li robin, és molt valuosa, sobretot en termes emotius. 

Ha obert una cervesa i ha començat a rumiar. A mesura que el cap se li ha omplert de pensaments, ha col·locat a un costat i a l'altre tot el que se li ha anat ocorrint. Sembla que el costat positiu ha tingut força èxit. En ell ha situat la clienta que li agrada tant. No podria viure un dia sense veure-la entrar, amb el seu somriure; a més, li puja la calor cada cop que ella  s'ajup per agafar algun producte de la prestatgeria inferior. També aquí ha posat l'economia; si bé recapta pocs diners, menys en recaptaria si tanca. Però aquest punt no ha pesat massa. Molt més força ha tingut el prestigi del barri. Tothom el coneix per ser el botiguer del carrer i, si plega, passarà altre cop a l'anonimat.

El costat negatiu, però, també ha rebut molt de pes, cal explicar-ho tot! Nous projectes, el fet de què només es tracti d'una aturada provisional, més descans i, també, una forma de renovar-se.

Al final, amb tant de pes, la balança s'ha trencat i ha caigut tot per terra.