Un home apareix dins de l'armari. És mort. Està mort. Es presenta lligat pel coll. El seu aspecte no és gens atractiu. Mostra una tristor descansada, alliberada. La mateixa que podria tenir un corredor de fons en arribar a la meta. El cos penja i es mou suaument d'un costat a l'altre. No es desplaça massa, però ho fa en suficient mesura com per donar sensació de moviment.
L'ambient és d'una fortor insoportable. Caldria polvoritzar l'habitació amb el més fort dels desodorants. També seria necessari aplicar uns desinfectants industrials. Una de les venes s'ha rebentat i el terra és ple de sang. Un gran toll rogenc és el llac de la muntanya. D'ell en surt un rierol, que baixa escales avall. Aquest ha estat el motiu delator. Un veí ha vist com el petit riu vermellenc arribava al passadís central.
Ara ja ha arribat la policia. Molts agents estan observant amb deteniment l'aspecte del mort. Un d'ells porta una lent d'augment. La té col·locada just entre el seu ull i el de l'antic home terrenal.
Durant uns segons no diu res. Només observa la pupil·la. Després es gira. Guarda el seu instrument detectivesc i afirma: és mort. Si més no, a mi m'ho sembla.
4 comentaris:
Com pot ser que sempre enganxi aquests relats tan i tan "espectaculars" en el moment de menjar ???? Acabo de dinar avui. Deu ser cosa del destí .
Sempre m'ha fascinat, la manera de constatar una cosa tan evident com la mort, per part dels entesos .
CSI? ara el que toca investigar és si la mort ha estat voluntaria o no.
@Gemma: Dona, si no la constaten bé... enterren un viu! ;-)
@Judith: Sempre és voluntat de Déu, segons diuen els religiosos...
Publica un comentari a l'entrada