dimarts, 13 de març del 2012

De plàstic


Dins d'una bossa transparent se li va quedar el cap. Va ser mentre jugava amb els seus amics. Ell es va quedar sol i les nanses van fer un nus. Va provar de cridar. Va intentar treure's aquell plàstic mortal. Però res va poder fer, ni tan sols avisar els seus companys.
Durant dos minuts la seva boca s'obria per agafar aire. Durant aquell temps els seus ulls es feien grans per veure el no-res. Durant un lapsus mortal la seva cara es va tornar morada. Va durar tant com ell no s'hagués mai imaginat. Però no va durar prou, perquè quan van arribar els companys, ell ja jeia mort.  
Els plors i sanglots dels nens no van servir de res. Tots l'envoltaren i s'assegueren. Li tragueren l'embolcall letal i li tancaren els ulls. En uns instants va recuperar el color, però mai més va retrobar l'ànima. 
Els uns als altres es miraren amb tristor. S'agafaren de les mans i abaixaren el cap. Cregueren veure'l volar per sobre d'ells i volgueren evitar-ho. Però per més que tancaren els ulls, per més que intentaren no respirar, ells seguiren allí.
Un dels presents proposà un final compartit. I tots ells es col·locaren una bossa al cap. Aquest cop no provaren de cridar. Ni tan sols volien respirar. Eren conscients del que feien. L'anaven a buscar.

3 comentaris:

Gemma ha dit...

Molt dur !

Quadern de mots ha dit...

Collons!
(perdona, però és el primer que m'ha sortit quan he llegit aquest angoixant De plàstic.)

Judith ha dit...

fa molt temps van avisar de la perillositat de que els nens juguessin amb bosses de plàstic precissament per evitar això. El que no m'esperava és el final tan cruel de la resta de compnays