De fonts

Gota a gota espero veient l'aigua com brolla. Minut a minut el temps em queda reduït. Cau l'aigua de la font de la plaça. No fa soroll, fa remor. Mentre imagino els nens jugant a pilota, em deleixo per beure l'aigua fresca del brollador.

Cauen les pedres amb força. Fan forats a l'asfalt. La gent crida i s'amaga. Alguns filmen. Són agosarats, però creuen amb la veritat. Una dona rep un fort impacte al cap. En un instant acaba estirada al terra. El seu marit, horroritzat, demana ajuda. Però entre la multitud de cossos blaus no pot passar ningú. Són indefensos. Reben per tot arreu. La pell bruna i fina se'ls converteix en morada i sagnant. Els ulls pintats d'ella acaben sent un toll de cristallina tristor. Les ulleres d'ell esdevenen vidres trencats que fan negror.

La ciutat és fum i sirenes. Trànsit lent i garrotades. Corredisses carrer amunt. Crits d'auxili i llibres en alt. 

Però no hi són tots els llibres. N'hi ha un que resta en mans del seu autor, encara no l'ha acabat. Està escrivint una per una totes les estomacades. No vol perdre el fil. Evita tornar-se un més. Així que continua sota el plataner de la plaça, observant el gran rellotge blanc. Passa les pàgines un cop les acaba d'escriure. I entre una i una altra, aixeca el cap i mira les negres agulles del temps. Darrere veu el que escolta. Sent remor d'una font. Però no sap si se l'està imaginant o està succeint.