dimecres, 28 de març del 2012

De després


Les expectatives que s'havia creat la senyoreta Gimpera poc tenien a veure amb el que, més tard, es trobaria. Portava temps parlant del tema. Havia estat setmanes i setmanes aportant discussions inútils a com seria tot plegat. No havia escatimat ni un sol minut en debatre amb la gent del barri sobre com aniria i què passaria.
Fins i tot, i és un detall que no em vull oblidar, havia comprat una pissarra antiga en uns encants. Una gran pissarra que havia penjat al seu menjador. Havia traçat una línia divisòria al bell mig i havia repartit a ambdós costats un seguit d'escrits. A l'esquerra, havia anotat tot el que ella s'esperava trobar. A la dreta, havia detallat el que els seus contertulians li havien suggerit que es trobaria.
Abans de cada àpat es mirava la pissarra i hi feia anotacions. Alguns cops posava un signe al costat, indicant conformitat o disconformitat; d'altres vegades ho comentava amb petites frases, o paraules soltes. En poc temps aquella pissarra verda-grisa s'havia convertit en un galimaties que ningú, menys ella, comprenia.
Els invitats es miraven la pissarra i li preguntaven si realment calia fer tot allò. Ella sempre contestava que sí i, acte seguit, feia alguna correcció conceptual.
Al cap de poc temps, quan li va arribar la mort, no va poder comprovar si, tot allò que s'havia imaginat després de la vida, era tan magnífic com s'esperava.

3 comentaris:

Gemma ha dit...

AaaaaaaaHHH!!!!! esperava trobar no se... un centre al barri, un canvi de vida.....Bé un canvi de vida si que ha estat. :D El cas és que no esperava la mort, però és ben cert que, hi ha qui fa plans per l'enterro posem per cas, i no pensa que ell/a no hi serà per veure-ho .

Judith ha dit...

a vegades és millor vieure el present i no imaginar tant, oi? encara que sóc del parer que somiar és bo... ;P

Yves ha dit...

@Gemma: Qui molt espera... no veu res, que diuen...

@Judith: Carpe Diem!