dimarts, 6 de març del 2012

De murs


En Juli passejava per La Rambla quan va llegir: "Pantalons baixos i coll tapat. A vegades preferiria que t'agafés un refredat". Era una inscripció feta en un gran mural. Un grafit amb el fons lila i les lletres grogues. La frase que li va cridar l'atenció quedava emmarcada en un dibuix de fons. Es tractava d'un llarg sofà amb una dona reposant en ell. Ella estava mal asseguda, amb les dues cames a sota del cul, i el cos inclinat cap a un costat. Tal i com estava dibuixada, la misteriosa bellesa es mostrava de perfil i per darrere. Al fons del sofà hi havia una gran finestra oberta, cap on ella mirava. Però en Juli no prestava atenció a l'exterior del finestral, sinó que observa -endut pel magistral lema inscrit al mig- que la noia portava un xal violeta, fet d'una tela suau i delicada, que li cobria el coll, una samarreta i uns texans que, efectivament, deixaven al descobert part del seu cul.
Queda clar que l'artista en qüestió volia captar l'atenció dels vianants. I ho aconseguia. Era impossible que ningú passés per allà i no es fixés en aquell inici de regatera que, tot sigui dit, deixava tant per descobrir. Hi havia japonesos que s'aturaven i es feien fotos. Alguns pares, que portaven els seus fills agafats de la mà, murmuraven i tapaven els ulls de les criatures. Els mariners que arribaven al port pujaven corrents per veure aquell espectacle. I en Juli s'encenia una cigarreta observant la seva enamorada.

4 comentaris:

Gemma ha dit...

Molt bonic avui. T'has inspirat en l'anunci del Bus ???

Gemma ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

jo he pensat el mateix que la @Gemma! l'impacte del bus et va marcar!

Yves ha dit...

@Gemma: No, no! Res a veure amb el bus.

@Onegraphicgirl: veig que l'anunci de roba interior al bus us va marcar més a vosaltres que a mi! :-)