De peus

La doctora Rondia subratllava un mínim d'una frase per pàgina; en totes elles hi havia un tret en comú, les extremitats finals del cos humà:  "En Jordi li treia les sabates a la seva amant, li acariciava els dits dels peus; s'excitava baixant-li les calces i passant-les per sobre dels seus peus". 

El llibre que llegia era d'en Rustin Quiron, un escriptor d'obres de gran tirada. Famós arreu del país, Quiron venia molts llibres. Una de les compradores compulsives era la mateixa dra.Rondia, que se'ls llegia tots i, després, en feia crítiques als mitjans de comunicació. S'havia tornat una especialista en l'autor i, tant a la televisió com a la premsa escrita expressava sempre la seva opinió. En els seus articles sovint explicava que l'autor tenia una patologia forta, una obsessió esquizofrènica per parlar dels peus. 

Molts dels seguidors d'en Rustin es mofaven de les seves valoracions mèdiques, però una audiència molt fidel a la doctora se la creia. Entorn a tots dos es va formar un gran debat que, com acostuma a passar, va acabar traslladant-se als platós de televisió. 

Els dos es van trobar i l'espectacle va ser delirant. L'audiència va adquirir xifres inimaginables i tots dos  van acabar contents. Sortint del plató, ell se li va acostar i li va dir qui era la seva font d'inspiració. Li va confessar que a casa seva tenia centenars de fotografies dels peus d'ella. I mentre li deia li va acariciar la cara.

Dies després, ella va seguir amb les seves ferotges crítiques, però per dins, cada cop que llegia la paraula peus en els llibres de l'autor en qüestió, sentia una gran excitació que la feia gemegar.