La tieta Enriqueta va parlar, ahir per la matinada, després de fer uns vinets i uns licorets, amb la Josefina, la germana menuda del Piera, aquell xicotet del carrer de baix, que sovint va a Cal Toni a beure ratafia de la bona. Van parlar llarga estona sobre el que havia fet en Miquelet, just aquell mateix matí. I és que el petit dels germans de Cal Boixers havia anat a la Plana, allà al final del carrer del Nord, a parlar amb la veïna Josepa, la que tot el dia ensenya les calces a la mainada. Durant la conversa, es veu, i es diu, sempre segons fonts molt fiables com les de la Roser del cabell gris, que ell s'hauria trobat gent estranya a l'entrada del poble. I quan es diu estranya no se sap què es vol dir, però és fàcil d'imaginar que, segur seguríssim, estem parlant de gent dolenta que captura nens i nenes i els hi fa malifetes.
I que consti que tot això només ho explico jo, havent-ho sentit d'elles mateixes, de la seva pròpia boca! Sí, havent-ho escoltat mentre jo passava per l'avinguda principal, quan jo anava a buscar el pa, aquest matí.
3 comentaris:
Hahahah, m'ha recordat els comentaris que sentia de petita al poble on passava l'estiu. Al final gairebé no saps de qu et palen, però reps una quantitat de informació adicional....
@Gemma: Típic dels pobles, i tant! en alguns més q en d'altres!
A vegades pensao que als pobles el més freqüent és jugar al joc del telèfon, no et sembla????? tot són rumors que va passant de boca en boca i va variant la versió...
Publica un comentari a l'entrada