L'Ignasi té 35 anys; treballa de bomber. No importa on viu, ni si està casat o solter. Tampoc és rellevant que tingui el cabell negre com el carbó, ni que els seus ulls siguin de color marró. El que veritablement importa per aquesta història és que és bomber. I no un bomber qualsevol, sinó un dels millors de la seva promoció. Viu per la seva feina i la fa com ningú.
Ara, porta ja uns dies acudint al mateix lloc. Un habitatge del centre de la ciutat. Concretament al tercer segona del número vint d'un carrer que ignorem -per voluntat pròpia-. Després d'esmorzar es connecta a l'ordinador de les instal·lacions on treballa i, al cap d'una hora, surt disparat cap al pis mencionat. Acostuma a anar ell sol; amb la seva llarga manguera instal·lada al seu camió. Atura el vehicle. Surt. Prepara els utensilis i entra a dins de l'edifici. Un cop al pis, tarda poc temps en apagar el foc, i després renya a la inquilina -la Sílvia- per haver-se descuidat una espelma encesa al costat del llit, on unes cortines transparents -cada dia unes de diferents- el rodegen.
La història es repeteix un dia i un altre, sempre amb els mateixos personatges, sempre amb el mateix pis incendiat, sempre amb el mateix llit com a protagonista. Un llit on cada matinada es reuneixen la Sílvia i l'Ignasi per certificar la passió més desenfrenada entre espelmes i besos de seda.
3 comentaris:
m'ha recordat a la peli del dia de la marmota. On el protagonista es lleva al mateix dia... Potser en comptes de cremar cortines podrien quedar directament, no???? hem de ser més decidits!!! ;)
Molt bona, es veia a venir.El que fa gran aquesta pasió és tot el "programa-teatral" que es monten. Sense, no sería el mateix.
@Judith: Em sembla q no l'has llegit detingudament...
@Gemma: Segurament per això ho fan, no? A vegades fem les coses més per tot aquest ambient que muntem que no pas per un objectiu diferent, no creus?
Publica un comentari a l'entrada