De tres

Per megafonia s'escolta el nom de Zeus, seguit d'un cerimoniós: "Passi per la taquilla número 3". Ell s'aixeca i s'acosta fins al vidre, on l'espera un home amb visera. Allà entrega uns papers que tenia guardats a una maleta i, després que l'oficinista segelli i firmi alguns documents, li dóna un certificat oficial. Tot cofoi, Zeus surt de l'administració i, mentre baixa les escales que donen accés al carrer, truca pel mòbil als seus amics. Cada trucada comença amb una broma diferent, però totes fan referència al mateix, està content i no se n'amaga.

A dins, però, criden per megafonia el següent nom: "Hades, passi per la taquilla número 3". Amb un ritual semblant, Hades es fa amb el certificat que esperava des de fa molts anys. L'alegria envaeix el seu cos i la pell li envermelleix, en pocs minuts queda roig com el foc, i els cabells se li tornen negres com el carbó. Riu. Riu sense embuts i aconsegueix que ressoni per dins de l'oficina. Un guàrdia jurat li crida l'atenció i l'invita a sortir, però al tocar-lo es crema. Hades torna a riure. De dins de la maleta on tenia els papers treu un un gos amb tres caps i el deixa al seu costat. Els seus lladrucs valen per tres. La por que imposa val per més. En lloc de sortir de l'administració agafa l'ascensor i baixa cap al soterrani.

Ara se sent, altre cop, l'home de la megafonia; "Posidó, passi per la taquilla número 3". Però ningú es mou. Una vegada més repeteixen l'avís, però no hi ha resposta. Fins a 10 vegades fan la crida. Ni una sola vegada més, complint amb la normativa vigent d'avisos a l'administració.

Lluny d'allà, a una bella cala del mar del sud, Posidó està prenent un còctel afruitat, mentre li explica a un parell de sirenes que tota la bellesa marina que tenen davant és seva.