D'ordre

Ara baixes cantant. Després estaràs fent guerres. Hàbil insurgent, jutjaràs Kafka. Llegiràs Monzó. No oblidaràs per què reses. Trobaràs un vagarós whisky. Xuclaràs yperita zambiana.

Adéu veus llunyanes que em criden mentre caic. Adéu fórmules estranyes que em feien viatjar. Res no està on era des de què he perdut el nord. Ni jo, ni tu. Aquí entre frases... entre paraules sense sentit. L'ordre ja no és el que era i hem perdut tot el que hem llegit. 

Et sents trist, ho sé, comparteixo la idea i me la miro. Tinc el sentiment sota l'aixella quan m'aixeco. Tinc el pensament oblidat, perquè res no és com abans. Ni pàgines, ni tinta. Papers en blanc que no esdevenen res jeràrquicament. Qui pensi en nosaltres dos com un ens coherent tindrà problemes, dormirà malament.

Oh Déus! Vosaltres ens vau crear! Oh Déus! Salteu de l'infinit i veniu a aquest món, retorneu-nos el pensament, escrit, oral, tant se val! La ignorància del desordre crea absurditats. I si aquestes perduren mai no es perdran.