De novel·les

En Johan escriu una frase i l'envia. Riu. Torna a escriure, aquest cop només una paraula. Mentre l'escriu, riu. S'ho està passant molt bé. Deixa la cigarreta sobre el cendrer, i torna a escriure. Li encanta prémer el teclat al ritme de la música que se sent pels altaveus. Música dels vuitanta, amb una potent bateria i un baix molt consistent. Crea i es diverteix. 

De cop, minimitza la pantalla del programa que usa per editar textos i obre el correu electrònic. Té un missatge. El llegeix i riu. Aleshores escriu una frase i l'envia. Riu. Torna a escriure, aquest cop només una paraula. Mentre l'escriu, riu. S'ho està passant molt bé. Agafa la cigarreta, però nota que la mà li tremola. Està un xic nerviós. Sap que està jugant, res seriós, però la sang li bull. I mentre riu, el cor li batega amb força. No pensa en res dolent, però està calent, ho nota. Ara mateix deu passar dels 38 graus. No està malalt, així que obre la finestra i aspira fort el fum del tabac. La conversa segueix i oblida el seu escrit. Ara n'està fent un altre. I també li agrada aquest. Ella és tan bella, tan guapa, que se la imagina al seu costat, sense correus pel mig, desvestint-se a poc a poc, acariciant-li la nuca, deixant-se grapejar les seves formoses natges... 

Però de sobte, ella deixa d'escriure-li. Ell pensa què està fent. Reflexiona i s'adona que s'ha excitat tant que ha perdut el nord. Inconscientment ha viatjat a través de la xarxa, parlant amb una amiga, posant-se erecte xafardejant amb ella -els seus gustos sexuals, la seva roba íntima, etc.-; però el fet és que en cap cas, des de fa hores, ha sortit del programa on escriu la seva novel·la.