El Fredi s’acaba el tallat que ha demanat, paga i surt del bar Manolito. Avança fins al número trenta del mateix carrer d'on es troba i, pacientment, espera al costat d’un arbre. Quan arriba l’Helena s’acosta a la porta i demana per entrar, tots dos entren i, un cop al replà, ell treu un mocador de la butxaca i li posa a la boca. Compta fins a deu i ella cau a sobre seu. En Fredi la deixa darrera de l’ascensor, on hi ha un petit magatzem. Agafa les claus i puja al pis d’ella. Entra a la cuina i veu una pissarra on l’Helena deixa missatges al seu marit: “renta la roba”, llegeix. Amb cura simula la seva lletra i posa: “adéu”. Després esborra el missatge anterior, omple una maleta amb roba d’ella i algunes coses personals. Marxa i tanca la porta. Un cop al replà espera que no hi hagi ningú pel carrer, agafa a la víctima i se l’endú fins al seu cotxe, aparcat davant de l’edifici.
El marit de l’Helena, el Víctor, arriba dues hores més tard, amb el seu fill. En veure el missatge es preocupa i truca a la seva muller, però el mòbil està a casa, en Fredi l’ha deixat allà. El Víctor truca a la policia, a la família, comencen a rastrejar la zona. Els dies passen i no troben res.
L’Helena viu a una casa que no sap on és, amb en Fredi, és clar. I el raptor en lloc de violar-la, en lloc de pegar-li, en lloc de demanar un rescat; la cuida i li porta cada dia unes gravacions fetes amb vídeo. El seu marit amb el crio, tristos; els seus pares a comissaria, destrossats; els seus companys de feina cridant l’atenció dels mitjans de comunicació, indignats; etcètera.
Passen els mesos i l’Helena s’acostuma a veure els seus familiars ensopits, però de cop i volta un gir ocorre a la seva vida. En una de les gravacions veu com una dona acompanya el Víctor i el seu fill a casa. És una companya de feina d’ella. Una amiga. Dia rere dia va veient, per la televisió que li posa el seu amo, com el Víctor i el menut de la família s’obliden d’ella. Observa com la seva amiga besa amb passió a qui, fins aleshores, era el seu marit. Inclús, gràcies a la perícia d’en Fredi, veu com fan l’amor al llit on ells l'havien fet tants de cops. Passa el temps i veu en diferit la boda, amb el petit portant els anells.
Aleshores, en Fredi truca a la policia, explica on estan reclosos, davant la mirada atònita de l’Helena, i es tira un tret al cap.
3 comentaris:
Relat ben negrot, psicopàtic i torturat. Tio, no sé si recomanar-te algun psiquiatre. Hahahha.
Molt bé. La tortura psicològica és la pitjor.
Renoi, no m'estrany que li agradi a l'Anna. Comenso ha estar procupada per la teva salut. :)
Ostres! quin final més tràgic, no? Per què destrosar-li d'aquesta manera la vida a una persona??? per acabar-se tirant un tret? el que pot fer el cervell humà...
Publica un comentari a l'entrada