Un pare de família, de nom Albert Riudecols, viu amb els seus tres fills -l'Emili, l'Enric i l'Esteve- i la seva muller, la Júlia. La residència on s'allotgen se situa al centre de la ciutat, ben a prop de les feines que tenen els pares. La casa és gran, amb jardí, és una de les poques cases que ha sobreviscut a l'especulació immobiliària. De fet, la família ha sobreviscut a moltes adversitats. Diverses malalties, situacions de penúria econòmica, crisis matrimonials i un llarg etcètera han acompanyat els passos dels Riudecols. Però la felicitat que els caracteritza ha alleujat tots aquests moments. "Cal aprofitar el dia a dia", diu sovint el pare, acompanyant la frase amb una altra: "vosaltres, els fills, sou un accelerador del temps". Encara que, certament, l'Albert no es preocupa pel temps i gaudeix del moment que viu, tot i que la frase sempre creï diversitat d'opinions.
Un darrere l'altre, els anys se succeïxen i el més gran dels fills passa a ser major d'edat. Durant la festa que li fan, els diversos convidats -la majoria són companys seus de classe- fan bromes amb els pares, i ells se senten grans. Un cop ha sortit el pastís i el fill ha bufat les espelmes, el pare crida un per un als seus fills per fer-los passar al seu despatx. Allà els mata, clavant-los al mig del cor una minutera del gran rellotge que ha viscut en aquella casa des de fa més de seixanta anys.
2 comentaris:
Bé, he esparat tot el dia per veure quins comentaris deixaben...No sé, tan de viure al dia i al final resulta que no pot soportar que passi el temps i mata allò que ho posa en evidència. No és certa la seva felicitat.
Quina contradicció no? el pare pensa que s'ha de fer Carpe diem, i en comptes de complir-ho mata els fills???? suposo que volia aturar l'accelerador del temps...
Publica un comentari a l'entrada