Relat de costats

Vigila Marc, la ratlla és tan fina que, sense que te n'adonis, podries caure a l'altre costat. No ho facis, t'ho suplico. La nit és fosca i la lluna resta amagada darrere d'aquells grans núvols que fa dies ens acompanyen. Vigila Marc, crec que t'estàs excedint, i no tens permís per fer això. La propietat privada és una cosa que no has entès mai, i sembla que ara segueixes sense comprendre el veritable sentit d'aquesta. I no t'excusis en falsos discursos del bé comú; saps perfectament que profanar aquest dipòsit no té cap sentit ètic. Així que desbloqueja el teu cervell i pensa com ho faries en qualsevol altre moment. Mira aquesta dona, mira-la de veritat, observa el seu estadi, comprova la seva ineficàcia vital. En unes hores ploraràs i la veuràs morta, per què no la veus ara així? Per què no ets capaç de veure-la amb els ulls clucs, la boca ensangonada i el ferum que l'envolta? Encara està calenta, sí; fa ben poc que és morta. No farà ni una hora que l'han dut aquí i tu ja estàs disposat a pervertir-la en el seu últim alè. Et sens un Déu mentre la despulles, et converteixes en l'amo de la humanitat, el senyor del bé i del mal, que controla el pas cap als morts, donant-los la darrera empenta amb el teu membre viril de poca consciència.

Vigila Marc, estàs ja a l'altre costat; ho has fet i la tristor t'envaeix. Mentre la vesteixes el cor se t'encongeix i les mans et tremolen. Et fas fàstic. Tanques la cremallera del sac i la introdueixes altre cop a l'armari. Pregues a Déu que descansi en pau. Curiosa la vida, fa uns moments tu et senties una divinitat, i ara ets esclau d'una altra.